dimarts, 20 de novembre del 2012

Via de la Plata E.7 (Calzada de bejar-salamanca)



Tot es llevar-se i pedalar, 
85 km aprox (tiempo record sortint molt tard i arribar a l'hora de dinar)

Doncs no tot es tant facil. avui no he matinat tant, suposant que si sortia molt d'hora faria masa fred. ha sigut començar a esmorçar i la hostalera tenia ganes de xerrar, molt agradable i simpatica, pero al final l'hi he dit, perdona pero tindria que marxar en algun moment, jejejjeje


El dia era fred, MOLT fred, el problema es que no et pots tapar molt, si ho fas sues molt i despres tot xop encaras tens mes fred. avui ha tocat patir i el sol no volia sortir, com sha trobat a faltar.

 de tant en tant tenia que saltar algu riu, clar, les mega pedres aquestes si vas a peu son de puta mare, pero si has de carregar una bici amb alforjges que pessen moltttttt, no es facil, algun dia deixare la camara grabant-me,  i ho entendreu.

 encara que faci fred sempre hi ha temps per fer l'indu. el proxim dia em porto els nevots a les alforges i ja veig al pablo, genis, jan i nil, liantla al voltant del tipi......

 i aixo ja sabem el que vol dir: 
buscar un bar de menu i dinar algo calent.


re paso de explicar mes de cada detall de etapa, aixo si l'ultim tram ha sigut retrobar les cames de fa un any, a bloque durant 25 km, el fred fa aquestes coses.


hi ha una cosa molt important, com cambia la gent de una provincia a una altre, aqui son mes simpatics, divertit veure com cada zona hi ha gent diferent, es un plaer anar coneixent gent nova, encara que sigui gent que parles durant 10 min, i no la tornis a veure mai mes. potser tambe es el fet destar fora de casa i sol que fa apreciar de forma diferent el relacionarte amb els demes, re una conversa per demanar un cafe, i aixo derivi a 3 min de parlar de cualsevol cosa, i mes si laltre persona esta de bon humor i fa alguna conya, s'agraix.....ç

veure com hi ha gent molt dferent les formes de viure, i com comporten la forma de pensar i de ser de cada persona, regio o pais.................


fa temps algu em va dir que la incultura es cura viatjant.


1 comentari:

Txell Saal ha dit...

que guapo el tipi!!! Viatgis on viatgis, al final, normalment la gent és el millor! Sobretot quan menys coses materials tenen!! petons! bon voyage!!