el mati ha començat amb algun imprevist, unes ulleres trencades, una empanamenta que mha portat a anar a un ritme molt lent etc... re, ja esta tot apunt problemes solucionats, bici equipada, alforjes tencades i jo vestit de ciclista.... ha arribat el moment, he tret la bici al passadis comunitari, i just en aquest moment aquell passadis s'ha fet etern les pors han invait el meu cap amb mil preguntes, mil dubtes, pero pas pas he creuat el passadis i he arribat al final, he pitjat el boto del ascensor i en un moment ja estava damunt de la bici pedalant per sevilla.
Distancia: 85 km temps: 5:35h.
Ja estava en cami, ja tenia la sortida de sevilla memoritzada, pero com qui no vol la cosa he recordat tot allo que vaig apendre cuan vaig fer el cami de santiago fa 4 anys.
- sortir i entrar de les grans ciutats es una merda
- vas tot el dia mirant omn pots trobar flexes grogues
- veus fletxes a tot arreu ( sindrome del peregrino)*
he estat una hora voltant per la cartuja i poligons industrials fins trobar el cami. ( es de ser novato ), pero la recerca ha tingut recompensa, he començat la meva ruta! 2:30h mes tard del ue jo volis, pero mha agradat començar aixi, els plans estan per trencarlos.
deu meu quin barrizal. ha plgut molt hi han trams que es tota una aventura pasar-hi, pero poc a poc he anat fent cami, pim pam i ja estem a guillena, paseig a la bora del riu.
castilloblanco de los arroyos
despres la cosa cambia fins a castillo blanco de los arroyos he entrat en un parc natural que es diu ruta del agua, un cami magnific, pero un terreny molt dur constanment esgaons de pujada per un baixa un arroyo. y el tros final fins a almaden carretera de pujada sense cotxes, pero lultum tros, entres al parque natural del norte, una pasada de rutes, per que aprt de el camino hi han mil camins que van creuan el parque, aixo si, ni deu!!!! algun pelegriono que he avançat.... pero de sobte ha vingut a veurem el hombre del mazo!!!! pajaron, la falta de rodatge ha fet mella i la ultima hora i mitja ha sigut baixar el ritme molt considerablement. pero poc a poc el quilometres anaven pasant. i junst cuan he decidit de fer un descans i mhe dit a mi mateix, ( va un quilometre mes)
ha començat una pujada, ja mho habien comentat (Alto del Calvario) es inviable fer dalt de la bici, amb lo que vol dir que ho has de fer amb la bici arrossegant, (BUFFF!!!) sort que no es mes de 1km. pero cada pasa i amb la bici casi a per per poder superar cada pedra.............
un cop adat de tot nomes em quedava una trialera infernal, pero era DE BAIXADA fins a Almaden de la plata.
i aqui estic, fent la cronica ben acompanyat, els pernils iberics que hi habien a l'entrada del poble indicaven que aixo que hi ha al plat, esta de muerte!!!
1 comentari:
Com ens cuidemm! Molt maques les fotos! Ànims pel pròxim tram! Petonss!!
Publica un comentari a l'entrada