escalfem motors

Via de la Plata E.8 (Salamanca-Zamora)

PIM PAM i ja estem a Zamora

Avui el quilometres a recorrer son pocs, 70 km fins a zamora, 

En principi una etapa facil sense res a destacar, pero el dia no comença gaire fi, el fred ha anat fent mella als meus osos, cada dia es mes fred que lanterior, cada dia fa mes dificil pedalar i disfrutar.

començo a dirigirme cap a Zamora i el fred es molt evident, una idea poc a poc es va implantant al meu cap, potser es una llavor que fa dies que hi es, que estava germinant i ara floreix. el trascurs del dia vaig pensant tornar a casa, vaig valorant la situacio, el fred no em deixa ni aturarme.

No puc ni deixar de pedalar un moment per fer una foto o per menjar quelcom, tornar a pedalari sentir l'aire fred cada vegada es fa molt dur. deixo aparcada la decicio per cua n arribi a zamora, i em centro en pedalar i no perdre fred corporal, el dia es molt fred, ha sortit el sol i ni tanyt sols es nota la seva presencia.

que pasaria si es fiques a ploure, si ara mateix tinc la sensacio de estar al limit, la calor que genero es igual a la que disipo amb el fred.....

El resum es que porto dies pillant, pero avui es encara mes dur, i el pronostic per dema i els seguents dies son uns 8 graus menys.... es a dir 0 graus.

. vaig trobar alguna cosa curiosa pel cami: deixalleria de pneumatics enorme!!!!!

 Algun paisatge.........

I el nom de pobles molt creatius

El dia va ser d'aquells que sembla que els quilometres no pasen, amb la constant sensacio de voler arribar, i l presentiment de que el cami es va fent mes llarg, que es un miratge i mai podre arribar a desti. el vent seguia bufant, no gaire fort pero de cara, cada vegada mes costava no perdre la temperatura del cos, re greu, pero doloros.

al final Zamora esta mes aprop, pero els quilometres embla que es doblen, encontes de 10, son 15, despres cuan han de quedar 4, et fiquen 6. petit mal son...

esta clar si desde aqui la cosa ha danar a pitjor, avui es l'ultim dia, la tindre que rependre a la primavera.

i aixi es desde zamora hi ha bus cap a bcn.

 El bus surt a la tarda, vaig al alberg i demano si em puc dutxar, i un hosteler canadec molt simpatic em diu que cap problema, m'oferix un cafe i em guarda  la bici unes hores per que pugui anar a fer el guiri per zamora.

Foto de modernillo mentre feia el guiri per zamora, 

Via de la Plata E.7 (Calzada de bejar-salamanca)

Tot es llevar-se i pedalar, 

85 km aprox (tiempo record sortint molt tard i arribar a l'hora de dinar)

Doncs no tot es tant facil. avui no he matinat tant, suposant que si sortia molt d'hora faria masa fred. ha sigut començar a esmorçar i la hostalera tenia ganes de xerrar, molt agradable i simpatica, pero al final l'hi he dit, perdona pero tindria que marxar en algun moment, jejejjeje

El dia era fred, MOLT fred, el problema es que no et pots tapar molt, si ho fas sues molt i despres tot xop encaras tens mes fred. avui ha tocat patir i el sol no volia sortir, com sha trobat a faltar.

 de tant en tant tenia que saltar algu riu, clar, les mega pedres aquestes si vas a peu son de puta mare, pero si has de carregar una bici amb alforjges que pessen moltttttt, no es facil, algun dia deixare la camara grabant-me,  i ho entendreu.

 encara que faci fred sempre hi ha temps per fer l'indu. el proxim dia em porto els nevots a les alforges i ja veig al pablo, genis, jan i nil, liantla al voltant del tipi......

 i aixo ja sabem el que vol dir: 

buscar un bar de menu i dinar algo calent.

re paso de explicar mes de cada detall de etapa, aixo si l'ultim tram ha sigut retrobar les cames de fa un any, a bloque durant 25 km, el fred fa aquestes coses.


hi ha una cosa molt important, com cambia la gent de una provincia a una altre, aqui son mes simpatics, divertit veure com cada zona hi ha gent diferent, es un plaer anar coneixent gent nova, encara que sigui gent que parles durant 10 min, i no la tornis a veure mai mes. potser tambe es el fet destar fora de casa i sol que fa apreciar de forma diferent el relacionarte amb els demes, re una conversa per demanar un cafe, i aixo derivi a 3 min de parlar de cualsevol cosa, i mes si laltre persona esta de bon humor i fa alguna conya, s'agraix.....ç

veure com hi ha gent molt dferent les formes de viure, i com comporten la forma de pensar i de ser de cada persona, regio o pais.................


fa temps algu em va dir que la incultura es cura viatjant.

Via de la Plata E.6 (Carcabosa- Calzada de bejar)

Bon Dia!!! no hi ha re com despertarse despres de dormir com un rey, el alberg municipal era nou i tot un luxe. 

pero el dia comença de la forma mes inesperada, la noia que tambe estava al alberg , una polaca de edad avançada, marxa correns perque volia pillar un bus, al cap d'una estona veig que sha deixat uns pantalons al alberg, i jo q surtu correns amb la bici per portarlhi, cuan la trobo a l'estacio de bus del poble, em diu que no son seus!

Bon dia, de nou, torno al alberg i em preparho per esmorçar, arriba la hostalera tot atavalada per veure que tot esta be i marxa correns per que te hora al metge per portar la seva filla.

re al final esmorço faig les alforges i surtu al carrer, vaig a fer un cafe de veritat al bar i a treure diners al banc, ( per que se que em queden un 200km fins a la proxima ciutat gran). la mare que els va parir!!!!! 5 eurus de comisio! caj extremadura dels collons!

el dia comença i fot una rasca de la parra! el cuentaquilometrres ya no funciona, aixi que a ojo cuberu.

90 km aprox

Fot molts rasca pero sembla que surtira el sol i aixo sempre ajuda, el fet de dormir be ajuda per començar be el dia.




cadascu es lliure de fer la casa alla on vulgui......

aquesta es la flexa groga,

 la culpable de tot! 

mireu be la foto que te trampa, hi ha algo que no esta a lloc?

 el cami d'avui es una pasada, potser uns dels tramps mes bonics del

 camino                                    .

    .

 el arco de caparra, tot un llaciment roma, clar esta al la calzada romana, que vaig seguint tot el cami.

aqui pille catxo!!!!!!! creuar alguns rius no es gens facil amb la bici, aqui l'aigua va mullar les alforjes, i si hagues pogut fer un video de jo creuant el riu.... no tindria desperdici, jiijijijij

sin comentarios:    

ja queda menys

i el canvi es brutal!!!!
la gent no te re a veure......

un cami el d'avui inolvidable, uns dels dies mes bonis, aixo tambe. molt dur, de rodar dificl, de creuar rius, i pujades dures. per ha valgut la pena, ara dutxa i descansar!!!!!!!!

Via de la Plata E.5 (Caceres-Carcaboso)

Un nou dia per davant, ahir va ser dia de descans, amb la cual cosa tot i que sembli en contrari, fa molt mes dificil tornar a pedalar, el fet de parar fa tenir molt de temps, per descansar i per deixar que surgeixin els dubtes, les pors i les inseguretats, aixo vol dir que et despertes de bon demati i el dia que es presenta fa pujada, al estat morat tambe acompanya que el cos ha descansat i esta encarcarat i paint els quilometres dels dies anteriors. ( ara a veure qui es el guapu que li diu a les cames que es fiquin a pedar!!!)

ha plogut tot el dia anterior, l'aire es fred, i l'habitacio no era lo mes calent del mon, a la nit sense voler he fet caure una de les mantes, amb lo cual cuan em desperto fa mes mandra sortir del llit, i he fet el dropu uns 30 min. fins que he decidit ficarme amb marxa.

88 km  5 hores

Avui no ha sigut facil el fred i la humitat, la moral.... les primeres hores son daquelles que les recordes durant uns dies, la idea de llençar la tovallola era palpable, uns primer quilometres agonics, tot.hi sortir el sol el dia no s'escalfava. el vent ha sigut el factor del dia, no ha parat ni un moment i de cara sempre. la cosa no millorava i poc a poc el cami em portava per una canal de vent que encara feina mes dur el cami..

Avui tocava etapa de carretera, per que el cami era una GR que no parava de fer pujades i baixades daquelles amb escales de pedra santar rius amb pasarelas de pedres i etc..  intransitable per fer amb bici. la carretera creuava el tajo i vorejava un embalsament molt gran. molt guapu tot plegat, si no fos pel vent de cara, el fred, la idea de que era masa dur i els pensaments inutils que tots tenim cuan les coses no van com volem.

EL VENT (just cuan bufava fluix)

La carretera feia pujada direccio a cañaveral, i cada vegada era mes insufrible el vendaval..... cuan me robat amb aixo:

i m'he enrecordat no se perque del meu nebot Jan,  he pensat que els dos fariem cara de gripau al lleguir "arroyo del sapo" i estariem una bona estona fent el ruc repetin arroyo del sapo "CROAK".

al final he arribat a cañaveral, ja era hora d'esmorçar a les 11:20, entro a un bar i demano un bocata de formatge i el cambret tot simpatic em diu, vols que et torri una mica el pa? -oi tant!!!

pero com es poden fotre un bocata amb un formatge de la parra de bo amb un tros de pa no gaire bo, sec torrat i sense oli ni sal, no he gosat de demanar pa amb tomaquet. jejejjeje.

re seguim pedalant i tot igual amunt vent de cara i la panxa plena, he arribat al cuello de los castañeros, pero no hi habia baixada, pero per fi com tot en aquesta vida vida, arriva sense avisar

El moment del canvi, ja no fa prou fred per pasar-ho malament, ja no fa prou vent per tenir que pedalar apretant les dents, i sobre tot . ja ha marxat la idea de que aixo no va a enlloc, sino tot el contrari, comença el cami, aquell que et fa gaudir, el que disfrutar de tot allo que pasi, tant sigui bo o dolent, el somriure es dibuixa a la meva cara, i nomes queda gaudir, sense presses sense estres darrivar d'hora, si es fan menys quilometres abvui no pasa re, ja no hi ha cap competecio, no es obligatori arrivar a santiago, pero si intentar-ho i disfrutar-ho.

Es un moment d'euforia de satisfaccio, de sentirse capaç, de voler seguir pedalant amb mes força, no es pot dir que no ho has intentat, sino no val!!!un cop a galisteo he anat a la plaça del poble a fer-me un entrepa i disfrutar de que sense vent al sol s'estava de conya. un cafe al bar del poble i au! a corre!

Al final he arribat a carcaboso un alberg nou i tot acondicionat, avui no fara fred a la nit, jejejejeje

Cada vegada que miro el meu equipatge menrecordo de diogenes..... per que sera?

PD: El unico que te puede decepcionar es uno mismo si no lo intentas

Via de la Plata E.4 (Alcuescar-Caceres)

El dia no tenia que ser gran cosa, Etapa de descans, potser plou, pero no tinc presa sortire cuan pari...

Em llevo, sense presa, em deixo dormir mig hora mes de lo normal. el convent de les monges de la santisima ordre de la neverita va fer mella als meus ossos durant la nit, deu meu quin fred, ni amb el sac de dormir, ni amb una manta. quina humitat que es respirava en aquell lloc, frec enrajolat inpolut e inutil, es un convent quant metres cuadrats sense us, el terra brillant, sempre hi ha algun siervo del señor per treure lustre a un sant..... pero en el fons amb les persones que vaig tractar no eren mala gent, el contrari ero la institucio en si mateix...... (estic amb la cresta pujada avui, jejejeje)

40 Km    1:50h

 el pronostic deia pluja a primera hora, pero no va ser aixi. vaig anar a xerrar amb l'hostelero  i dir adeu, comença el dia, tenia una mica d'esmorçar que vaig comprar la nit avanç i aixi espero trobar un poble i fer un cafeto. no plou pero el fred es evident, i aixo l'hi afeixim el fred que em va deixar dormir a la santissima nevera no fa un unici agradable.

la cara que te un tonto cuan pasa fred

al final surt el sol, el cami no te molts alicient, bonic, "pero sin mas". vaig fent quilometres i com diu la guia un tros el fare per carretera, desideixo parar per fer el cafe a un poble anomenat aldea del cano, la mare que em va parir....

 entro a un bar al costat de la carretera, i en la vida habia vist tanto verde junto, 

no se que feien pero eren com uns 200 persones vestides de color verd caqui disposades a amagarse entre els matolls per anar a caçar. no se si s'estaven repsartin la zona o era un concurs o algo aixi, no em vaig atrevir a preguntar per si de cas deixava anar una mica de accent catala i algu em fotia un tret, tots fent birra migas i carajillo. en primer moment impacta, casi no entro, pero re, estaven alla preparats avans de sortir a buscar animals.

Al final arribo a caceres, i resulta que es mercat medival, i que les pensions estan molt plenes, per sort alla on volia anar tenien la ultima habitacio, vaig arribar encara pelat de fred i una bona dutxa d'aigua calenta ho cura tot. 

vaig a fer un tomb per caceres, pero hi ha algo al meu cos que em diu que no va be, cuan toca descans el cos ho sap, la ment es relaxa, i surten tots els mals..... vaig fer un cafe i unes torrades i vaig tornar a l'habitacio a dormir, vaig aconseguir esquivar la pluja amb bici pero un cop a caceres no va parar de ploure.....

 a caceres ho tenen clar

a la tarda em vaig anar a fer un tomb per caceres ja amb un altre cos i mes recuperat, i realment caceres te un casc antic molt bonic i molt ben conservat, i molt grans.

aixo es el regal que d'una aranya.....

PD: no deixeu de visitar socmanga.com

Esta creat per un crak, ja m'ho explicareu!!

Via de la Plata E.3 (Zafra-Alcuescar)

Avui ha sonat el despertador ben d'hora, avui toca no adormirse, tirada llarga, o dit duna altre manera, aprofitar totes les hores de llum possibles.
doncs re, rutina de rentarse i reorganitzar les alforges, es tot un ritual, on deixar cada cosa per saber on trobarla cuan sigui necesaria, i en quin orde guardar les coses.... lo de pluja adalt de tot, el menjar tambe, la roba que anire ficanme durant el dia adalt de tot, buenu en resum tot ha de estar en la part superior, i el fons de l'alforja esta buit.......

110 Km   6:15 min

El dia ha començat molt be, fred com es ben normal, pero molt menys que a sevilla, i he encaminat la ruta, com cada cop que has de sortir de una ciutat una mica gran, toca perdret una mica, despres de fer 2 tombs a la illa on estava l'alberg, he vist que el cami era la primera opcio que havia triat, els primers trams no han sigut re de laltre mon, he vist la sortida del sol, just cuan passava per una zona de descampats.

els primers trams han pasat rapids, i el dia ha anat aixecant.se realment ha fet molt bon dia, una mica de vent de cul (perfecte) . i la resta del dia he anat amb maniga curta com si fos estiu. 

avui tocava la zona de l'esplanada, he entrat en un camp daquells que no veus el final, vas per un cami de terra i nomes tens viñes i viñes a banda i banda, per davant i per redera....( aixo a peu deu ser una tortura)

Al final i despres de perdrem pels camps (que es una putada, no hi ha res de referencia pr guiarse) he arribat a merida pero just al poble anterior he fet una mini pausa per fer un mig entrepa de bacó amb formatge, merida....

que dir de merida.... ni idea me la he saltada, buenu he vist un pont i he vist com el riu anava desvordadisims, estava proteccio civil netejant una part del caudal del riu, o teoricament nomes son prats de una plata molt extranya ( el rios segur que sap lo que es) pero ni idea.

Aixo es el guadiana, lo narmal, donç tot lo que no es veu per la part dreta, era on estan el camps inundats com si fos part del torrent. 

Realment desde ya feia un parell d'hores tenia la moral pel terra, mirant que tenia molts quilometres per davant, i per moltes cames, si el cap no tira.... pero suposo que lexperiencia ajuda, i tot el que s'en va, i ha sigut questio de paciencia, sortir de merida i perdrem una mica, com ha de ser. he arribat a proserpina, una presa romana, que es veu que es un lloc fantastic, buenu ami , nose..... potser a l'estiu cuan fa molta calor veure tanta aigua junta mola......

la resta del cami ha sigut una barreixa de sensasions i emocions, el cansament cada vegada era mes evident, les cames demanaven anar mes suaus, els musculs de la resta del cos tambe estaven queixantse per fatiga acomulada, el cap cada vegada amb menys moivacio, el dia poc a poc estava tapantse, pero el paisatge i l'indret era increible!!!!!!!

la sensacio de quilometres i  quilometres amb la solitud i per aquell indrret.... amb un silenci constant, amb riarols que creuvent, portes per obrir i tancar a cada pas, curriols estrets i despres planiecies verdes amb roc gegants , tipus señor de los anillos. un goig, i ha sigut un encert estirar la etapa i fer aquest until tros encara que cansat, pero sec. perque dema toca aigua!!!!

I quin premi arribar a Alcuescar, un convent per dormir, ple de cures pero em donen de sopar, i el volutari, el Hostalero un bon home. aixo si aquest poble en 5 min, tothom sabia que tenien un nou habitant, fins i tot un grups de nenes s'ha apropat i ma dit hola, i cuan lhe respos han dit (-Ostia si hablas español) pues igual que tu, la seguent pregunta, de donde eres? ' de barcelona, mira como mi amiga, tot aixo sense deixar de caminar, i mentre s'allunyaven he sentit un crit que deia, viva españa...

si es que....... no mhe regut sol una estona......

buenu ara es hora de dormir que aquest convent es una nevera i vull ficarme dins del sac, dema toca una etapa de descans, fins a Caceres, pero sota laigua.....

                             i diumenge sortira el SOL!